miércoles, 21 de octubre de 2009

Literatura

Figures retòriques
Tòpic







POEMA 1

Tòpic: Fugit irreparable tempus. Aquest poema ens expressa que hem d’aprofitar cada moment de la vida perquè passa molt de pressa, és fugaç.

Figures retòriques: Hipèrbaton: és un hipèrbaton perquè hi ha una alteració lògica de l’ordre dels mots en l’oració.



POEMA 2

Tòpic: Ne quid nimis. Ens diu que hem d’agafar les coses que ens poden donar l’harmonia per a la vida.

Figures retòriques:

Metàfora: A un fet real li donem un sentit imaginari, els quals tenen una relació o semblança.

POEMA 3

Tòpic: Sic transit gloria mundi. Perquè ens vol donar a entendre que estem desaprofitant l’essència de la vida

Figures retòriques:

Hipèrbaton: perquè hi ha una alteració del ordre lògic dels elements de l’oració.


POEMA 4

Tòpic: Carpe diem: Hem d’aprofitar els moments de la vida, perquè passa molt ràpid.

Figures retòriques:

Asíndeton: Han suprimit intencionadament una conjunció.

POEMA 5

Tòpic: Contempus mundi. Aquest poema ens parla sobre la tristor de la vida i la poca durada que té aquesta. Menyspreu del món.

Fa una reflexió sobre l’amor a la seva terra.

Figura retòrica:

Interrogació retòrica: Ens formula una pregunta sense esp

erar resposta alguna.


POEMA 6

Tòpic: Locus amoenus. Ens descriu un paisatge adient per a l’home, un espai

plenament pacífic, tranquil, adient per a la vida

humana.

Figura retòrica:

Anàfora: es repeteix una paraula diversos cops

seguits.



Explicació: ens vol descriure un lloc on l’home sigui plenament feliç, sense cap

complicació, sense cap problema...


POEMA 7

Tòpic: Locus amoenus. Descriu l’espai ideal per l’home, el lloc perfecte per viure i ser feliç. Durant tot el poema veiem aquest tòpic, no només en la frase senyalada, sinó que també quan ens explica que les vaques donen llet, etc. Ens torna a explicar que en aquest espai totes les coses compleixen la seva funció.

Figures retòriques:

Hipèrbaton: Altera l’ordre lògic dels elements de l’oració.

Anàfora: Repetició de les paraules “A qui”, el principi de dos versos.

L’home és feliç vivint a la seva terra, on es respira aire pur. On la naturalesa fa les seves tasques perfectament, les vaques donen llet, els camps ens donen el pa.... Les estacions ens donen tot el que necessitem. Aquest és el millor lloc per viure.


POEMA 8

Tòpic: Contempus mundi. Fa un menyspreu del món i de la vida, diu que coses com la fortuna no donen la felicitat.

Figures retòriques:

Asíndeton: En alguna estrofa fa una supressió intencionada de les conjuncions


POEMA 9

Tòpic: Ubi sunt. Perquè es demana

fets i sensacions que ha viscut en

el passat i que enyora en el

present.

Figures retòriques:

Personificació: perquè l’atribueix

qualitats humanes a un ésser

inanimat.

Paràfrasi: aquest poema ens parla de Barcelona en el passat. Però quan ja estem al present, recorda el passat amb nostàlgia i troba a faltar diversos aspectes que ara Barcelona no es veuen o no es recorden tant com en aquells temps. I el poema diu que Barcelona torni a ésser la d’abans i que aquells aspectes que no té els pugui tornar a tenir.




POEMA 10

Tòpic: Fugit irreparabile

Tempus. Perquè ens descriu la

preocupació de l’home quan

pren consciència de la vida i el

significat de les totes les coses

que a fet durant aquell temps.

Figures retòriques:

Metonímia: perquè ens diu en

un vers la mateixa cosa dos

vegades però les escriu de diferent manera.


POEMA 11

TÒPIC:

Descriptio puelle. El poema ens presenta la descripció física d'una noia.

FIGURES RETÒRIQUES

Al·literació. Per la repetició de sons iguals o semblans en tot el poema, en aquet cas s'utilitza el so de la s.

Comparació. Figura que relaciona dos termes, un de real i un d'imaginari, a partir d'una semblança entre ells. Utilitza l'adverbi com.

Metàfora. Per la relacio de semblança entre dos termes diferents, un de real i un d'imaginari.

Anadiplosi. Perquè es repeteix l'últim fragment d'un vers al començament del següent.


POEMA 12

TÒPIC:

Carpe diem. Viure tots els moments de la

vida, perquè mai es sap que pot passar

l'endemà.

FIGURES RETÒRIQUES:

Interrogació retòrica: formulació d'una

pregunta, que no espera resposta.

Anadiplosi: Per la repetició de l'ultim

fragment d'un vers al començament del

següent.

Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lógic

dels elements de l'oració.

Explicació: El poema ens explica una

relacio amorosa que pot ser trencadar per

l'anada de l'amant a la guerra, i aquet

demana a la seva estimada viure tots els

moments, ara que poden, que son joves.